Moll cremat

Fins a aquí arribo,
moll cremat,
per angoixes sense sentit,
per dolors de dies,
absències,
somnis que desvalguts,
recorren cada insomni,
que un sospir els convoca.Llec al teu pit,
els dolors freds,
de la paraula absència,
el tímid murmuri de la seva malenconia,
la saudade recollida,
en tants naufragis,
en punts despertessis.

Sóc de tí,
fastig que convoca,
a les estrelles,
llunyanes memòries oblidades,
a passejar en el mar,
el seu cadavérica bellesa,
moll cremat,
ets com sóc,
vida que ningú,
ha inventat.

~ per olerkariak a Agost 9, 2006.